La consumidora rebel: les paraules màgiques de la sostenibilitat

Fer servir determinades paraules màgiques en publicitat surt de franc. I com que surt de franc  tant se’n dóna que no tinguin res a veure amb la realitat. És el cas de CatalunyaCaixa que s’autoproclama banca de Km0. Segons l’organització Slow Food, un plat de Km0 és aquell en què com a mínim el 40% dels ingredients són produïts en un radi no superior als 100 km i són comprats directament a productor. El percentatge restant ha de ser ecològic certificat o pertànyer a l’Arca del gust o ser un Baluard, (categories establertes per Slow Food).

Un dels plats més cèlebres cuinat per CatalunyaCaixa són les participacions preferents. No sé si els seus ingredients són de Km0 (no crec que ho sàpiguen ni ells). Sí que són de km0 bona part dels seus estafats (25.236 reclamacions a l’Agència Catalana del Consum. Totes les que han estat dirimides han donat la raó al client). També són de km0 Narcís Serra i Adolf Todó, imputats per haver-se adjudicat sous indecents quan la entitat ja estava en números vermells o fins i tot havia estat rescatada amb els fons públics del FROB. Quina il·lusió! A Catalunya ja tenim els nostres propis lladres de Km0 amb DO.

Si els publicistes han fet servir aquest recurs és perquè avui en dia les paraules relacionades amb la sostenibibilitat han esdevingut  màgiques doncs transformen en positiu tot el que toquen (tot menys Catalunya Caixa. Som papanates però no tant). Però, aquestes paraules no són màgiques ni cal sacralitzar-les sinó esbrinar què volen dir realment.

EU-Organic-LogoEcològic:

(O orgànic o bio) é un significat clar i utilitzar-la no surt gratis; s’ha de pagar un certificat de la UE que certifica la producció d’acord amb uns estàndards (cultius sense adobs ni pesticides de síntesi química, no transgènics, ramaderia sense antibiòtics preventius, entre d’altres normatives). Ara bé, un producte ecològic pot venir de l’altra banda de món amb les emissions de CO2 que això comporta. Normalment els aliments ecològics són més saborosos però res ho garanteix. Hi han altres factors que intervenen en el sabor, especialment que el producte sigui molt fresc.

2 way window decal 4 11 13De Proximitat:

Vol dir que ha estat produït a prop del consumidor. Això d’una banda implica menys emissions de CO2 a l’atmosfera per transport, productes més frescos (en els cas dels agrícoles) i dinamització de l’economia local. Optar per productes de proximitat és més ecològic que comprar productes quilomètrics, però això no exclou que estiguin plens de pesticides. També pensem que el producte local és de comerç just sense necessitat de segell que ho acrediti. Aquí, al primer món, les lleis laborals i comercials garanteixen unes relacions comercials equitatives, uns drets dels treballadors i un salari just. L’explotació és impensable. Llàstima que les notícies a vegades ho desmenteixi.

Sense intermediaris

Vol dir exactament “sense intermediaris”, res més que això. S’entén que ha de repercutir en un preu més baix i poc més. Mango i Zara també ofereixen productes sense intermediaris perquè són fabricants i distribuïdors alhora. Que anem a comprar al pagès no vol dir que aquest pagès no hi tiri de tot als seus camps (seria qüestió de preguntar-li-ho). Tanmateix, comprant directament a productor, a més d’obtenir producte més fresc, ens podem estalviar alguns processos de manipulació industrial nefastos com encerar les taronges i mandarines o la maduració en càmeres.

100% Natural Stamp Shows Pure Genuine ProductNatural

Una paraula que es fa servir a tort i a dret perquè surt de franc. Segons Ecocert, cosmètica natural és aquella que porta un 95% d’ingredients naturals. Tanmateix hi ha xampús que s’anuncien com a naturals quan només tenen un 1% de l’ingredient natural publicitat i la resta és pur petroli. Que un producte sigui 100% natural sempre és millor? Tots els químics són dolents? Us deixo a vosaltres al feina de llegir etiquetes i valorar-ho.

Artesanal o fet a mà

Vol dir que no s’han seguit processos industrials. Això d’entrada implica menys contaminació, producció limitada i dinamització de l’economia local. Ara bé, artesanal no sempre vol dir que el producte sigui més ben fet, ni més estètic. Tot depèn de l’artesà i de la qualitat de la matèria prima. Avui en dia, en què qui més qui menys fa manualitats i les regala o intenta vendre, podem trobar autèntics “pongos” fets a mà destinats a convertir-se en residu en temps rècord.

I vosaltres? Ja us aclariu amb les paraules màgiques de la sostenibilitat?

Share

6 comments on “La consumidora rebel: les paraules màgiques de la sostenibilitat”

  1. LAURA DE MANUEL says:

    QUE BUENO IMMA!!! EN TU LÍNEA !!!!

    Besote

    Laurix

    1. Imma Tortajada says:

      Gracias. Besitos.

  2. María says:

    Hola Imma!
    Tenía pendiente esta lectura y hoy por fin me he dado el gusto porque verdaderamente ha sido un gusto de post. Primero informador (gracias por compartir tu punto de vista profesional sobre Catalunya Caixa), aclaratorio (en cuanto a terminología) y con un punto de ironía que hacía la lectura muy agradable.
    Un abrazo,
    María

    1. Imma Tortajada says:

      Gracias guapa! Sí, un poco de ironía no viene mal. Besos!

  3. Hola Inma,

    me ha gustado mucho este artículo es muy informativo, y es justo lo que necesitamos. Estamos abrumados con palabrejas que suenan muy bien y al final no son lo que parecen.
    El consumidor final tiene derecho a saber que es lo que compra pero para ello también ha de tener curiosidad. Poco a poco estamos llegando a ese punto y cada vez miramos mas las etiquetas. De donde proviene lo que compramos es tan importante o mas que el precio, a veces vale la pena pagar un poco mas y tener unas garantías de calidad, transparencia en los procesos, materiales e ingredientes. La alimentación “normal” del súper está llena de tóxicos que nos zampamos alegremente jugándonos la salud, creyendo que comemos sano y resulta que no tiene ni nutrientes, prueba de ello es que cada vez hay mas intolerancias y alergias. Hay que exigir información, somos consumidores y decidimos a quien compramos.

    Ufff que este tema me pone a 100!! bueno lo dicho, gracias por el post!!

    Eva

    1. Imma Tortajada says:

      La verdad es que es complicado comprar de forma responsable y no debería serlo. Lo normal sería que todos los productos justos, limpios y sanos. Tenemos derecho a ello y hay que reivindicarlo. Mientras, supongo que lo mejor es informarnos y actuar según nuestra conciencia y posibilidades.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *