La consumidora rebel: ningú va dir que fos fàcil o la meva ratllada amb el consum

L’article Mi puta rallada con el consumo de Néstor Gándara a la revista Yorokobu m’ha fet riure i m’ha inspirat. L’autor explica les despeses i maldecaps que li comporta voler consumir de forma més sostenible. Amic, ningú va dir que fos fàcil. Qui ens ho hauria de posar fàcil? El govern, la UE? Mentre s’hi decideixen, la crua realitat és que per practicar el consum sostenible cal invertir-hi diners o temps o ambdues coses.

D’entrada, és difícil trobar prou oferta de productes ecològics i de proximitat a tocar de casa (per localitzar-los, consulteu slowBCN). La meva rallada amb el consum em fa agafar la bicicleta per anar a la botiga d’una família de pagesos que porten la fruita i la verdura cada dia dels seus horts del Prat de Llobregat. Per comprar els productes de neteja biodegradables i a dojo també he d’agafar la bicicleta (en direcció contrària, llàstima) i una bossa amb els envasos buits. El llegum cuit el compro a granel i les olives també ja que no vull comprar llaunes per allò del bisfenol A. Hi ha una botiga prop de casa on podria comprar totes dues coses però la veritat és que el llegum el fan més bo a una altra així que vaig a dos llocs diferents que no estan precisament al costat l’un de l’altre.

Cycling_shopping_on_streetPer guanyar temps, intento racionalitzar els itineraris. Així, si vaig  a la biblioteca, he de pensar en aprofitar el trajecte per comprar la verdura, després passar per les olives i, ja posats, fer una parada al punt verd per deixar-hi algun residu reciclable, sense oblidar agafar el carnet perquè al cap de l’any em descomptin uns centimets a la factura de l’aigua. En canvi, si vaig cap al centre, de tornada puc passar a comprar els productes de neteja i el llegum, sempre que em vagi bé anar passejant les ampolles buides per tot Barcelona.

Bosses i envasos

Per comprar el pa i evitar que em donin una bossa de paper, ara vaig amb una de ganxet que em va fer la iaia per quan em casés. Ara que crec que ja no em casaré, m’he decidit a utilitzar-la. Però com que el forn que tinc a prop no m’agrada especialment, sempre que per atzar passo per un de bo, aprofito per comprar-ne amb la qual cosa l’estratègia de la bossa se’n va en orris. També he decidit comprar els embotits i formatges al tall i practicar la respiració profunda per resistir la temptació de comprar-los envasats al súper, mentre contemplo el número del turnomatic a la pantalla digital. En aquest estat zen, però, corro el risc que, abans de donar-me’n compte, em posin el formatge tallat en un envàs de plàstic.

4630917562_98ddf802b3Pel que fa la roba, és senzill. Conec prou botigues de dissenyadors locals que hem referenciat a slowBCN i alguna de moda ecològica. Només falta que tinguin alguna peça que, a més de ser sostenible, m’agradi, que sigui còmoda i adequada per al meu dia a dia, que combini amb el que tinc, que s’ajusti al meu pressupost, que sigui de la meva talla i, sobretot, que m’afavoreixi. El DIY, és més complicat. Els reis em van portar una mini màquina de cosir especial per a principiants però no he après a fer-la servir ni mirant tutorials per Youtube. L’estiu passat, vaig plantar tot un hort urbà i només vaig aconseguir menjar-me dues bledes. Pel que fa a fer servir productes de neteja i bellesa casolans, el meu súmmum és fregar el terra amb vinagre i fer servir oli d’oliva (oju, verge extra  de primer premsada en fred) com a hidratant. Friqui? Què té l’oli d’Argán que no tingui l’oli d’oliva?

I sí, malgrat els inconvenients, és cert que consumir de forma més conscient et dóna la sensació que controles una mica més la teva vida, com diu Néstor Gándara. Si gasto més penso allò de “en mi hambre mando yo” (o és que ser pobre m’obliga a comprar al Mercadona?) encara que a final de mes, tot és una mica menys sostenible.

Share

One comment on “La consumidora rebel: ningú va dir que fos fàcil o la meva ratllada amb el consum”

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *