Consumir sense consumir-nos

La nostra amiga i especialista en slow fashion, Àngels Biosca de The Slowear Project ens convida a fer una refexió sobre el nostre consum. Àngels també col·labora a la  revista Retahíla i a la plataforma Slow Fashion Next. Us deixem amb ella:

Si de vegades t’has fet alguna d’aquestes preguntes: cóm començà tot? , des de quan em dedique a col·leccioconsum_slownar moda – fem a l’armari? puc aturar tot això? Escolta. És moment de fer una pausa i pensar una mica sobre tot això.

Som a un moment interessant. Ja no és gaire difícil trobar alternatives per vestir conscient a Barcelona i el discret esclat de la anomena moda sostenible va fent el seu camí gràcies a iniciatives com ara les impulsades per l’Associació Moda Sostenible Barcelona. Malgrat conèixer el concepte ens podem trobar situacions molt diverses: hi ha qui tot just comença a escoltar-ne parlar, mentre que d’altres ja hem recorregut un bon tram, i hem iniciat el nostre rentat de consciència fashionista fa més temps. En tot cas, no podem obviar que estem parlant d’una cosa que s’entén fàcilment: responsabilitat.

slow_fashion_2Avui es parla de moda, de veure moda, comprar moda, dissenyar moda. La Moda està de moda.No és estrany sentir-nos en una gran espiral en la que costa moure’s, i per això cal una gran energia per separar el gra de la palla, distingir el fenomen de la cosa.La nostra relació amb la moda comença des d’una perspectiva d’usuaris, de baix cap a dalt, així que parlem clarament de Consum.

El món com a mercat i les persones com a consumidores

Moltes de les accions que ens acompanyen a la nostra vida quotidiana han entrat de manera inconscient i inevitable i no hem pensat quasi bé mai des de quan ni per què. Eren allí fruit de la cultura del moment en que ens ha tocat viure. La slow fashionmajoria d’elles conformen les nostres rutines diàries i es deriven de necessitats que hem de satisfer per poder viure. En el cas dels productes de moda entren molts més factors que fan que l’anàlisi del tema sigui complex.

Haig de confessar que la paraula Consum, per ella mateixa, ja em produeix un cert neguit que no processo molt bé. Parlar referint-me a les persones en funció de si compren o de què compren trobe que m’incomoda. És una faceta que no és la que més m’interessa dels éssers humans, perquè deixa de banda les nostres capacitats més positives per a convertir-nos en éssers que sembla fem el paper de llop o de xai, segons si venem o comprem en el mercat del món. Hi trobo molta agressivitat en la forma en que se’ns presenta.

consum_sostenibleUn exemple són els informatius que, si mirem el període des del començament de la crisi, gairebé sempre s’obren parlant d’economia. Hauran aconseguit que pensem que és allò el mes important?

Consum vol dir usar i gaudir d’un bé material o immaterial que normalment porta associat un intercanvi sigui o no, de diners. Però, se’ns haurà anat de les mans? De vegades podria semblar que quan parlem de consum ho fem referint-nos a Consumisme. Sembla que tenim el món segrestat pel mercat i nosaltres ens sentim també com estressats per la manca de temps per gaudir-lo. És de bojos, oi? Qui no s’ha trobat, el cap de setmana, gairebé de manera insconscient, passejant per la ciutat o per un centre comercial, fent shopping, com a forma de passar l’estona? La roda del carrusel torna a girar: Vivim per treballar i treballem per comprar… No estarem vivint per comprar?

Consumerism1Ara podem recordar les paraules de José Mujica, ex president de l’Uruguay: “No comprem amb diners sinó amb temps de vida que s’ha gastat per tenir-los. La vida és el primer valor i el parany del consumisme és eixe, perquè és una màquina de devorar vida. Tanmateix el malbaratament és una forma d’esclavitud contemporània”.

Què podem fer?

L’acció de consumir deuria ser un acte conscient mitjançant el qual podrem tenir-ne el control i el poder de decisió sobre tot allò que comporta. Hauria de fer-nos pensar sobre tres moments als que afecta al producte:

  • L’abans, on, qui, i en quines condicions s’ha fet ;
  • El durant, Ho necessite? Cóm? On ho puc aconseguir?
  • El després, Què faré amb ell quan ja no el necessite?a del carrusel torna a girar: Vivim per treballar i treballem per comprar… No estarem vivint per comprar?

Així doncs, podriem entendre positivament el Consum, com una práctica que ens servirà per l’empoderament personal i, a la vegada, contribuirà la sostenibilitat global. Podem consumir però sense consumir-nos. Vols provar a intentar-ho?

 

Àngels Biosca
The Slowear Project
Share

One comment on “Consumir sense consumir-nos”

  1. Estic molt d’acord amb les reflexions de l’article! He trobat el bloc avui i em sembla que hi vindré sovint. Gràcies per dedicar el teu temps a posar aquestes reflexions sobre la taula.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *